1 feb. 2012

Dues places amb molta història, racons amagats i anècdotes

L’actual plaça de Sant Jaume, que acull els edificis de les dues institucions més importants de la ciutat, data del segle XVII. Està ubicada on hi havia el centre de l’antiga Barcino. Al segle XIX es va construir la façana actual de l’Ajuntament, un cop va ser enderrocada l’antiga església de Sant Jaume. A la façana de la Generalitat hi ha la figura de Sant Jordi, patró de Catalunya i a la de l’Ajuntament hi ha dues figures: a la dreta, el Conseller Joan Fiveller, que sembla dir amb la ma: “Em sembla que plou!” i a l’esquerra, el Rei Jaume I que li respon: “Doncs passa dins!”.


Molt a prop, al carrer Paradís, al costat del popular establiment de frankfurts “Conesa”, ens trobem al número 10 amb l’entrada del Centre Excursionista de Catalunya. El 1877 van adquirir un edifici del segle XV on emergien els capitells de tres columnes romanes del temple d'August, del segle I. El temple es va erigir en honor del primer emperador i fundador de Barcino.

Del temple romà de l'antiga Barcino només han perdurat quatre grans columnes i una part de l'entaulament. Arriben als nou metres d’alçada, de fust estriat i capitell corinti.  Delimitaven un dels angles del temple. Tres d'elles no s'han mogut mai del seu emplaçament original. L'altra va estar durant molt temps exposada a la plaça del Rei.

La primera colònia romana es va instal·lar sobre el Mont Tàber (a l’entrada del CEC hi ha el senyal de l’altitud del Mont Tàber). Amb el pas del temps es convertí en la Barcelona actual.
El Centre Excursionista de Catalunya va néixer el s. XIX en ple auge del romanticisme. L’objectiu principal estava centrat en la recerca i la creació científica, literària i artística de Catalunya. Es va crear una societat que es va anomenar Associació Catalanista d'Excursions Científiques.
A pocs metres, tot passant per darrera la Catedral de Barcelona, podem distingir a la paret de la mateixa marques dels signes de les famílies de picapedrers que van treballar durant la seva construcció. Eren marques per a distingir i comptar a qui calia pagar la feina.

Baixant el carrer de Santa Clara o tot passant pel preciós pati del Palau del Lloctinent –actual Arxiu de la Corona d’Aragó- arribem a la Pl. del Rei. És un dels conjunts monumentals més importants. L’escultura de ferro de Chillida contrasta amb antics edificis com el Palau Reial amb el Saló del Tinell on els Reis Catòlics van rebre Colom arribat d’Amèrica; la Capella de Santa Àgata i el Museu d’Història de la Ciutat, ubicat a la plaça des del 1931 quan va ser traslladat pedra a pedra des del carrer dels Mercaders.

La presó estava situada a l’actual Museu Marés i des de la Pl. del Rei es traslladava els presos, amb un rètol que anunciava de què se’ls acusava, fins a les forques, situades al Pla de Palau, al Born.
Les forques van ser, des de l’Edat mitjana fins al segle XIX, un element quotidià al paisatge barceloní. En el període feudal els senyors tenien dret a alçar forques a les seves terres per demostrar el seu poder jurisdiccional. Generalment hi havia forques de caràcter fix, tot i que en ocasions especials se n’instal·laven de temporals. Solien estar situades prop dels escorxadors, ben a la vora d’ on també morien els animals, o als límits jurisdiccionals o vies d’accés. Als condemnats, normalment, se’ls deixava diversos dies penjats a les forques per tal de donar exemple, i quan es tractava de delictes molt greus fins i tot se n’esquarteraven els cossos i es deixaven podrir els trossos..

D’aquells temps en què s’executava amb forca prové l’expressió “la quinta forca” per a expressar llunyania. Barcelona tenia quatre forques dins les muralles, i n’hi havia una altra fora, molt allunyada, a la zona de la Trinitat.

No hay comentarios:

Publicar un comentario