18 may 2012

La Barceloneta


El barri de la Barceloneta data del 1718. Va ser construït per a reallotjar als veïns expulsats de la Ribera per la construcció de la Ciutadella. Va ser pensat com un eixample regular de carrers amb illes idèntiques de 100 metres per 10 metres. A partir del segle XIX va començar un procés que va permetre aixecar cada cop més plantes damunt els edificis originals fins a una alçada de sis pisos. És un barri popular i mariner.

La Casa del Porró, recentment recuperada en el seu estat original, és un dels pocs edificis que han conservat l’estructura original  Ara, amb el nom de la casa de la Barceloneta 1761, aquest edifici, situat al carrer de Sant Carles número 6, s’ha convertit en un equipament cultural que permet descobrir la història del barri i la seva evolució i posar-la en el context de l'urbanisme barroc.

En el cor del barri hi ha l’església de Sant Miquel del Port. A la banda dreta de l’església hi ha la casa que va ocupar en Fernando Lesseps entre els anys 1842 i 1848 d’estil neoclàssic. I el mercat, recentment remodelat. A la plaça del mercat, al Carrer del Baluard, 56 hi ha l’emblemàtic establiment “La Cova Fumada”, fundat el 1944. És una antiga bodega que conserva les botes i les taules de marbre, amb un ambient informal i de casa, on tastar les tapes i els “platillos” de peix –la bomba, els calamars, els pops, el peix fresc-.

No deixeu de visitar al mateix carrer el Forn Baluard, especialitzat en pa fet amb farines no tractades, de cereals, biològics, integrals.

I la Biblioteca del barri, antiga cooperativa obrera La Fraternitat (1918), al carrer Comte de Santa Clara, 8 de l’arquitecte Francesc Guàrdia, deixeble de Lluís Domènech i Montaner.

El carrer Maquinista davant del mercat rep el seu nom de l’antiga empresa metal•lúrgica  La Maquinista Terrestre y Marítima fundada el 1855 es dedicava a la construcció de tot tipus de maquinària pesada. Tenia una sortida al mar amb una via de tren per a desplaçar la maquinària fins als vaixells. Es va desmantellar el 1965 i actualment només en podem veure l’antiga porta d’entrada -que recorda a un arc triomfal- amb l’emblema de l’empresa, una nau transformada en escola, l’estructura metàl•lica del que va ser el pont-grua i una xemeneia circular. Els terrenys van ser adquirits per l’Ajuntament de Barcelona per construir els Habitatges Bohigas-Martorell-Mackay.

Durant la segona meitat del segle XIX, arran de mar, es van obrir establiments de bany. Començava a calar en la gent la moda de fer banys de sol i de mar en establiments com La Deliciosa, Salé, Neptuno, la Sirena, El Tritón o Sant Miquel. Als anys 20, l’Ajuntament de Barcelona incloïa els banys al mar en l’educació dels nens de les escoles municipals. Ara només queden els banys de Sant Sebastià.

En el moll de pescadors es troba la confraria i la torre del rellotge, que era el far durant el segle XVIII.

En l’actual Passeig Joan de Borbó hi havia gran quantitat de magatzems de l’antic port. Un exemple és el Palau de Mar –ara Museu d’Història de Catalunya i seu d’un departament de la Generalitat-. A la façana del moll hi ha molts restaurants com a la resta del passeig. Restaurants de peix, alguns de tota la vida com Can Solé, el Restaurant Salamanca o Cal Pinxo. O d’altres de més actuals, com el Suquet de l’Almirall o La Mar Salada amb un excel•lent menú diari. Molt aconsellable no perdre l’oportunitat de prendre un gelat diferent a Vioko, al número 55 del mateix passeig.

No hay comentarios:

Publicar un comentario