Una tapa no és un plat ni un entrepà. Són petites porcions d’alguna cosa per menjar: un tros de formatge, una torradeta amb paté, un tac de truita, un tall de pernil, pop gallec…
Generalment s’acompanyen d’un vi, cervesa o refresc.
En la moltes localitats del territori espanyol hi ha molta tradició de sortir després de la feina amb els amics a fer un “tapeo”, especialment al nord i a Andalusia.
Se sol fer en grup i cadascú paga una ronda.
Abans la tapa acompanyava la beguda sense cap cost addicional. Això ja ha canviat.
Els orígens de la tapa
La paraula tapa prové de tapar. A l’època en que els llocs públics no es tenia tant en compte la higiene, la beguda es tapava perquè no hi entrés cap germen, generalment amb alguna cosa fumada o seca com un tall de pernil o penca de bacallà.
Hi ha una anècdota que explica que un rei va visitar una zona costera on feia molt vent i en un establiment va demanar una copa de vi. El cambrer va tapar beguda amb un tall de pernil que el monarca es va menjar complagut. Moments després ja demanava la segona copa de vi acompanyada del pernil al damunt.
També es diu que la tapa va sorgir en una època en que es bevia molt i calia prendre alguna cosa sòlida per acompanyar la beguda.
Altres teories situen el seus origen en el mos que prenien els treballadors a mig matí per aguantar fins l’hora de dinar.
En francès “étape” fa referència a l’aprovisionament dels soldats quan paraven en una marxa per alimentar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario