El Raval

Baixant la Rambla a la dreta hi ha el Raval, un barri fruit de l’ampliació de les muralles medievals. Conegut com el Barri Xino de Barcelona, ara és una amalgama de comunitats de diferents llocs del món. Personatges coneguts com Manuel Vázquez Montalbán, Terenci Moix, Maruja Torres i Peret han viscut al barri on ara hi conviuen veïns de tota la vida, paquistanesos, equatorians, marroquins i subsaharians.

Cantonada amb les Rambles i el carrer Tallers trobem la mítica cocteleria Boadas, que passa per ser el temple barceloní dels combinats, de visita obligada. Al carrer Montalegre hi ha l’església que porta el mateix nom pertanyent a una comunitat establerta per les monges Canongesses de Santa Maria de Montalegre, que va donar aixopluc a la Casa de la Caritat el 1802. La seu del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona també en forma part. L’edifici era un antic establiment destinat a hospici i actualment adaptat a la seva nova activitat de reflexionar sobre temàtiques relacionades amb la ciutat i la cultura urbana. Aixecant la mirada enmig del pati central pot distingir-se clarament el reflex de l’skyline de Barcelona, amb edificis arran de mar i algun vaixell. A dues passes s’obre la Plaça del Àngels amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), lloc de trobada de molts skaters. Aquest espai es va guanyar en esponjar-se Ciutat Vella eliminant cases i carrers molt degradats. Va ser una aposta per tal que un barri que podia esdevenir marginal es vitalitzés dotant-lo d’equipaments culturals i nous espais. Ara el Sol enlluerna aquest lloc de reunió davant l’imponent edifici del Museu, obra de l’arquitecte nordamericà Richard Meier.

Al carrer de l’Hospital, que rep aquest nom perquè s’hi trobava l’antic hospital de la Santa Creu, avui seu de la Biblioteca de Catalunya, hi ha el Teatre Romea i alguns exemples d’establiments que guarden l’encant del modernisme. El Indio, uns magatzems de llaneria i llenceria fundats l'any 1870. El 1922 van ser remodelats per l'empresa de decoració Vilaró i Valls dins una estètica encara plenament modernista. Es van utilitzar materials de primera qualitat, fustes nobles, paper d'or, etc. De l'ornamentació exterior en destaquen els relleus florals i la vistosa decoració de la cantonada. I el Bar Muy Buenas, un local molt popular de finals del segle XIX. Pensat com granja-bar ha anat passant de pares a fills durants tres generacions fins que el 1996 va ser venut i va retornar al seu aspecte original.

A la cruïlla dels carrers Carme i Hospital hi ha la plaça del Pedró, nom que prové de la fita o pedró que assenyalava la confluència dels camins que, venint de Montjuïc i del Llobregat, duien a la ciutat, l'un cap a la Portaferrissa (carrer del Carme) i l'altre cap a la porta de la Boqueria (carrer Hospital). L’església de Sant Llàtzer és una capella romànica que havia format part d'un hospital situat en aquest lloc entre els segles XII i XV. L'absis es pot veure actualment des del carrer de Sant Llàtzer, però havia estat durant molts anys ocult dins del pati de l'illa de cases.

I arribem a la Rambla del Raval presidida pel gat de Fernando Botero. Aquest espai va ser també guanyat pel barri després de l’enderrocament de cinc illes de cases. Plena d’ambient, esdevé un lloc de trobada dels veïns, amb locals nous de trinca com l’Hotel Barceló Raval –amb una terrassa de 360º que ens premet una visió espectacular de Barcelona i locals que conserven la mateixa atmòsfera i essència de sempre, com el vell restaurant Leopoldo de la Rosa Gil.